A un pas de ser higienista

Aquesta setmana comencem els exàmens finals i quan els acabem estarem a un pas de ser higienistes. A causa d'aquest fet he decidit dedicar l'entrada d'aquesta setmana a explicar la meva experiència estudiant higiene bucodental aquests dos anys.

Jo vaig arribar a aquest cicle amb un objectiu molt concret, intentar treure la màxima nota possible per poder entrar a medicina. A principis del curs passat vaig trobar-me amb el problema que no coneixia res sobre el món de l'odontologia. Les diferents professores explicaven conceptes que mai havia escoltat i que em costava imaginar o entendre a l'hora d'estudiar. A poc a poc vaig anar acostumant-me a la forma de fer la classe de cada professora i a mesura que avançava el curs m'era més fàcil d'entendre les coses, encara que al moment de posar-me a estudiar m'esforçava igual que al principi a causa del meu objectiu en aquest cicle. Després d'una setmana d'exàmens finals molt estressant, vaig quedar molt satisfet i sorprès pels resultats obtinguts, ja que sincerament no em veia capaç d'aconseguir bones notes amb tots els exàmens junts en una setmana.

Va passar l'estiu, i va començar el segon curs del cicle, el curs decisiu. El curs es presentava difícil des del començament, ja que tenia classes teòriques al matí i pràctiques a l'hospital de Mataró a la tarda. A més les assignatures d'aquest segon any han donat molta més feina que les de l'any passat quant a densitat de temari i treballs. Durant els primers mesos del curs fins que vaig acabar les pràctiques al febrer vaig fer tot el que podia i aprofitava els caps de setmana per estudiar i fer treballs, ja que no disposava de les tardes durant la setmana per fer-ho. Durant aquest segon curs se m'ha fet més fàcil estudiar algunes assignatures, com per exemple M7, ja que hi havia molt material i instrumental amb el qual ja estava familiaritzat perquè el veia cada dia a la clínica. Tot i això, reconeix-ho que durant el curs havia moments que estava massa estressat per no tenir suficient temps per estudiar o fer treballs com m'hagués agradat però al final l'esforç i el temps dedicat està valent la pena perquè molts cops ni jo mateix em crec els resultats que aconsegueixo. Per això, una de les coses que m'ha ensenyat aquest cicle és que he de tenir més confiança en mi mateix i creure que puc aconseguir les coses.

Finalment, ara queda l'últim esforç, l'esprint final, i espero que tots els exàmens i el projecte final em vagin igual de bé que fins ara i al juliol m'acceptin a la universitat que esculli.

El paper del higienista davant la sospita de càncer oral

L'entrada d'aquesta setmana he decidit dedicar-la a un article que vaig trobar sobre el càncer oral, una malaltia que és més freqüent del que ens pensem i que és molt possible que veiem a la clínica dental. A continuació realitzaré un resum de l'article i deixaré l'enllaç d'aquest al final de l'entrada per si algú vol més informació.

Quan parlem de càncer oral ens referim a aquelles neoplàsies malignes desenvolupades a partir de la mucosa oral, que inclou llavis, comissura labial, galtes, terra de la boca, part mòbil de la llengua, paladar dur i istme de la gola. Depenent del teixit del qual derivin, els tumors malignes dels teixits tous orals poden ser derivats de l'epiteli, del teixit connectiu, de metàstasis a les parts toves de la cavitat oral o de neoplàsies del sistema immune amb afectació oral. Dintre d'aquests quatre grups hi ha molts subtipus de càncer oral.

Hi ha una sèrie de factors de risc que afavoreixen el desenvolupament del càncer oral, entre els quals destaquen:

- Tabac: conté substàncies perjudicials que afavoreixen l'aparició de la malaltia.

- Alcohol: augmenta la permeabilitat de la mucosa oral i permet el pas de diferents carcinògens.

- Dieta: el consum excessiu de carns vermelles fregides o cuinades amb condiments picants afavoreix el desenvolupament del càncer oral, ja que desprenen substàncies carcinògenes. Per altra banda, les fruites i les verdures tenen un efecte antioxidant i protector davant el càncer oral.

- Immunosupressió: per exemple una immunosupressió crònica associada al VIH.

- Factors dentals: existeixen estudis que relacionen una dentició en mal estat, pròtesis mal adaptades, pròtesis antigues i dents trencades o estellades amb el càncer oral.

- Infeccions: aquest factor no ha estat demostrat totalment, però és possible que alguns fàrmacs utilitzats per tractar infeccions bacterianes afavoreixen el desenvolupament de la malaltia.

- Radiacions: les exposicions solars prolongades poden donar lloc a un carcinoma epidermoide i les radiacions ionitzants augmenten el risc de neoplàsies a les glàndules salivals.

- Factors socioeconòmics i ocupacionals: l'estil de vida pot influir en l'aparició de la malaltia.

- Genètica: a causa de síndromes, augment de mutacions del DNA, dificultat per metabolitzar carcinògens i dificultat per reparar el DNA.

El càncer oral es pot manifestar a una mucosa sana o una mucosa morfològicament alterada, les anomenades lesions precanceroses (leucoplàsia, eritroplàsia, etc.). El pronòstic i la supervivència del pacient depenen del diagnòstic precoç. Per tant, nosaltres com a higienistes, durant l'exploració de la cavitat oral a les tartrectomies anuals o bianuals, haurem d'observar la mucosa oral i palpar-la amb els dits. L'ideal és realitzar aqueste examen de la següent forma:

- Examen dels llavis: la superfície externa ha d'estar lliure d'esquerdes i d'úlceres.

- Examen de la part interna dels llavis.

- Examen dels ganglis limfàtics.

- Observació de la cavitat oral, fixant-se sobretot en la geniva i en el vestíbul.

- Examen de la mucosa jugal.

- Examen del terra de la boca, que és una zona on hi ha un gran risc de desenvolupar neoplàsies malignes.

- Examen de la superfície ventral de la llengua.

- Examen de la superfície dorsal de la llengua.

- Examen de les vores laterals de la llengua.

- Observació del paladar.

- Retirar pròtesis si el pacient en porta i observar la zona que es troba sota d'aquesta.

- Examen del vel del paladar i els pilars posteriors.

- Examen de l'orofaringe.

Si després d'aquest examen detectem alguna lesió que sospitem que podria ser una neoplàsia maligna, donarem hora al pacient perquè li realitzin una biòpsia i poder saber si la lesió és maligna o no. Els tumors segueixen una evolució classificada en quatre estadis. Si la neoplàsia maligna es troba a l'estadi I o II, la taxa de supervivència normalment és elevada. Si la malaltia es troba a l'estadi III o IV, el pronòstic del pacient empitjora molt.

Els higienistes, com a treballadors de l'àmbit de l'odontologia, tenim la responsabilitat en l'educació, la detecció precoç del càncer, el diagnòstic i la derivació al professional corresponent per tractar-lo. La boca és una zona molt accessible, per tant, la detecció de lesions o condicions premalignes no és difícil. Nosaltres tenim la responsabilitat de proporcionar una taxa de supervivència major i reduir les taxes de mortalitat i morbiditat.

Morbiditat del càncer oral a l'any 2010

Mortalitat del càncer oral a l'any 2010

Més informació al següent enllaç:https://medlineplus.gov/ency/article/001035.htm

La resposta immunitària

Al mòdul de fisiopatologia general hem estat parlant les últimes setmanes del sistema immunitari, un dels sistemes de l'organisme que més m'agrada conèixer. Per aquest motiu he decidit dedicar aquesta entrada a aquest sistema i intentar explicar com es realitza la resposta immunitària amb les meves paraules.

Per entendre bé aquesta entrada crec que és convenient definir dos conceptes que apareixeran en l'explicació posterior:

- Antigen: és qualsevol substància que sigui capaç de desencadenar una resposta immunitària.

- Anticòs o immunoglobulina: és una molècula proteica produïda pels limfòcits B que estan destinades a unir-se específicament als antígens i atacar-los.

Els microorganismes patògens posen en marxa tot el complex mecanisme de proliferació i maduració de cèl·lules immunocompetents i de producció d'anticossos, fet que s'anomena resposta immunitària. Existeixen dos tipus de resposta immunitària:

- Resposta immunitària primària: és la que es produeix en el primer contacte amb un antigen determinat. Al cap d'uns quants dies d'aquest contacte, comencen a aparèixer anticossos a la sang de la persona afectada, la producció dels quals va en augment exponencial fins a una fase estacionària en la qual comencen a davallar. Al cap d'unes setmanes, aquests anticossos o immunoglobulines són gairebé imperceptibles a la sang.

- Resposta immunitària secundària: quan l'aparell immunològic detecta per segona vegada la presència del mateix antigen, hi ha menys retard entre l'entrada de l'antigen i l'aparició d'anticossos. Com que se'n produeixen molt més ràpidament, els valors de concentració d'aquestes immunoglobulines a la sang són més altes i la persistència a la sang és molt superior (fins a uns quants anys).

Les característiques de la resposta immunitària secundària indiquen que hi ha una memòria immunitària. L'origen d'aquesta memòria immunitària el trobem en els limfòcits B, alguns dels quals, després del primer contacte amb l'antigen, es transformen en cèl·lules de memòria de llarga durada, i sobreviuen gran part de la vida de la persona. Els limfòcits B de memòria estan circulant contínuament a la sang i als òrgans limfoides secundaris (melsa, ganglis limfàtics i fol·licles limfàtics), per això detecten ràpidament una nova entrada de l'antigen, gràcies a la gran especificitat que els receptors de superfície tenen per l'antigen, i desencadenen una ràpida producció d'immunoglobulines.

Gràcies a aquest mecanisme he pogut arribar a entendre la utilitat de les vacunes o la raó per la qual hi ha malalties que només es pateixen un cop a la vida. És possible que a la clínica dental com a higienistes no posem en pràctica aquests coneixements directament, però pels meus estudis futurs crec que em serà molt útil entendre el funcionament d'aquest sistema i saber reconèixer el paper que té cada tipus de cèl·lula en la resposta immunitària.

Preparació de l'instrumentista a les cirurgies

Durant aquestes dues setmanes hem començat la segona unitat formativa de M7, que tracta sobre les tècniques d'ajuda en odontologia quirúrgica. Aquest tema tenia ganes de tractar-lo a classe, ja que a les pràctiques les cirurgies eren una de les coses que on més m'agradava posar-me perquè em semblaven molt interessants. Reconeix-ho que els dies de cirurgia eren els més estressants perquè es necessita dedicar-li temps a les preparacions prèvies, però a la vegada has d'ajudar a l'odontòleg en les visites amb la resta de pacients. Per tant, l'entrada d'aquesta setmana la dedicaré a explicar com s'han de preparar els higienistes per realitzar les funcions de l'instrumentista durant la cirurgia.

Quan estava a pràctiques, a les cirurgies jo únicament mirava o feia d'ajudant si havia de buscar algun instrument o vestir a l'instrumentista. Però em fixava en les tasques que realitzava la higienista instrumentista abans de començar la cirurgia perquè també és una feina que podem fer nosaltres. Els passos que realitzava la higienista per estar estèril eren els següents:

- Col·locació de gorro, mascareta i ulleres de protecció.

- Rentat de mans quirúrgic: obria l'aixeta i es mullava les mans, l'avantbraç i el colze. A continuació s'expandia un sabó líquid antisèptic de clorhexidina per les mans i utilitzava l'instrument subungeal per netejar-se les ungles. Seguidament utilitzava una esponja-raspall per netejar-se la zona mullada des dels dits de les mans fins al colze. Finalment, s'esbandia les mans i jo li donava una gassa perquè s'eixugués. Era curiosa la forma que tenia d'utilitzar la gassa, ja que s'assecava la zona per contacte i sense fregar.

- Col·locació de la bata estèril: obria la bossa on venia la bata i l'agafava pels extrems, desdoblant-la sense que toqui cap superfície. Després introduïa les mans a les mànigues i jo la cordava fent un nus primer al coll i després a la cintura, sense tocar res més.

- Col·locació dels guants estèrils: es col·loca el primer guant tenint en compte que només es pot tocar la cara interna d'aquest. A continuació ens hem d'ajudar a col·locar el guant de l'altra mà tenint compte de no tocar les parts externes d'aquest. Finalment estirava els dos guants i els adaptava a les seves mans.

- Col·locació del gorro i la bata al pacient. A continuació l'odontòleg aplicava l'anestèsia necessària per a la intervenció.

- Donar un glopeig de clorhexidina 0'2% al pacient per disminuir els microorganismes de la cavitat oral i pintar les zones de la cara del pacient al voltant de la cavitat oral amb una gassa estèril impregnada amb clorhexidina 0'2%.

Després de realitzar aquests passos l'odontòleg començava la cirurgia i jo ajudava en el que em deien. Van ser unes experiències molt satisfactòries per mi perquè eren les primeres cirurgies en les quals estava present i al principi entrava molt nerviós, amb por de fer alguna cosa malament i disminuir l'asèpsia del camp quirúrgic. Per sort això mai va passar i vaig poder gaudir de l'experiència diversos cops.

Tipus de fòrceps

Quan estava realitzant les pràctiques a la unitat odontològica del Maresme, una de les coses que vaig aprendre allà va ser a diferenciar els diferents tipus de fòrceps per realitzar exodòncies. Al principi estava molt perdut perquè veia a les auxiliars preparar els fòrceps corresponents per extreure una dent determinada i jo els veia tots molt semblants. Em costava molt diferenciar un fòrceps d'un altre, però a poc a poc, a mesura que van passar les setmanes, vaig aconseguir reconèixer els diferents fòrceps que disposava la clínica.

Un fòrceps dental és un instrument específicament dissenyat per l'extracció de dents. És semblant a una pinça en la forma i actua com una palanca, agafa la peça dental i mitjançant diferents moviments trenca el lligament periodontal i expulsa la dent del seu alvèol. Els fòrceps estan formats pels braços, l'articulació i la part activa o valves. Existeixen molts tipus de fòrceps, cadascun indicat per extreure un tipus de dent concret:

- Fòrceps per a l'arcada superior: les tres parts que formen els fòrceps segueixen una línia recta, corbant-se a mesura que ens anem desplaçant fins als grups dentaris del sector posterior. Quant a molars existeixen fòrceps per molars dretes i molars esquerres, diferenciant-se per la disposició de les arrels vestibulars de la molar. Presenten unes valves diferents, de tal forma que la que col·loquem a la cara vestibular presenta un bec o sortint que s'adaptarà a les arrels. A continuació es mostren els fòrceps per dents anteriors, premolars, molars dretes i molars esquerres.

- Fòrceps per a terceres molars superiors: presenta una disposició molt característica adequada a una posició tan posterior com les terceres molars.

- Fòrceps per arrels superiors o fòrceps de baioneta: tenen una part activa molt característica i prima.

- Fòrceps per l'arcada inferior: presenten una angulació de 90º a 110º entre les nanses i la part activa. A continuació es mostren d'esquerra a dreta els fòrceps per dents anteriors, premolars i molars.

- Fòrceps de banya de vaca: està indicat per molars inferiors. Presenta dues valves semblants a un ganxo acabades en punta fina.

- Fòrceps de bec de lloro: està indicat per molars inferiors. No presenten un traçat tan circular a les valves i tampoc són tan fines i puntegudes com en el cas anterior.

Al moment de preparar el material per l'exodòncia, com a higienistes hem de mirar a l'història clínica del pacient quina és la dent que s'ha d'extreure per escollir el fòrceps adequat i facilitar la feina a l'odontòleg. També serà important preparar, juntament amb els fòrceps, els botadors, que s'utilitzen en moltes ocasions per l'extracció de restes radiculars i també per realitzar el moviment de luxació de les dents superiors i inferiors abans d'iniciar l'exodòncia amb els fòrceps.

Finalització de les pràctiques

Com ja he explicat en entrades anteriors, des de setembre he estat a la Unitat Odontològica del Maresme a l'hospital de Mataró realitzant les pràctiques del cicle d'higiene bucodental. Després de tots aquests mesos aprenent i ajudant als treballadors d'allà, les pràctiques han arribat a la fi.

Per una banda tenia ganes de finalitzar les pràctiques perquè em treien molt de temps d'estudi i per fer treballs de classe. Però, sincerament, també m'ha fet pena acabar-les perquè amb el pas del temps he aconseguit congeniar molt bé amb tots els auxiliars i les higienistes, i ells han aconseguit que em senti a gust, com un treballador més. He d'agrair-los moltíssim tot el temps que han dedicat a ensenyar-me i ajudar-me en tot el que necessitava.

En especial, vull agrair a la meva tutora de pràctiques, la Virgínia, per haver-me deixat fer tartrectomies a alguns dels seus pacients i ensenyar-me com realitzar correctament un raspat radicular. Una de les coses que més van significar per mi va ser que l'últim dia una de les administratives em digués que hauria de ser bo fent higienes perquè la Virgínia cuida molt als seus pacients i no els deixaria sols al box amb qualsevol. Vaig sorprendre'm molt quan em va dir això, ja que no pensava que la gent penses allò de mi.

Finalment, encara que al principi no estava molt convençut d'anar a fer pràctiques a l'hospital, estic molt content d'haver pogut realitzar-les allà, ja que hi treballen un grup de grans professionals que estan per tu i es preocupen de formar-te correctament. Em sento afortunat, ja que al principi pensava que a les pràctiques la gent passaria de mi i no em deixarien fer moltes coses. Si hagués de tornar a escollir lloc de pràctiques aniria a l'hospital de Mataró sens dubte a repetir l'experiència.

Diabetis i malalties periodontals

Aquesta setmana he decidit dedicar l'entrada a l'últim informe que van publica la SEPA (Sociedad Española de Periodoncia) i la fundació SED (Sociedad Española de Diabetes) sobre la relació que hi ha entre les malalties periodontals i la diabetis, un tema que m'ha cridat l'atenció perquè gran part de la població desconeix que aquestes dues patologies estan íntimament relacionades. A continuació realitzaré un resum d'aquest informe i al final de l'entrada deixaré l'enllaç del informe complet per si us interessa el tema i voleu saber més informació.

En els últims anys s'ha constatat que l'associació entre les dues malalties és bidireccional, és a dir, que la diabetis augmenta el risc de patir malalties periodontals i que aquestes augmenten el risc de desenvolupar diabetis:

- Per una banda, la diabetis provoca una resposta inflamatòria exagerada davant els bacteris patògens que trobem a les genives, i també altera la capacitat de resolució de la inflamació i reparació posterior, fet que accelera la destrucció dels teixits de suport periodontals.

- Per l'altra banda, la periodontitis pot iniciar o augmentar la resistència a la insulina, afavorint l'activació de la resposta immune sistèmica.

Diversos estudis epidemiològics realitzats en les últimes dècades han demostrat els fets següents:

- Les malalties periodontals provoquen un pitjor control de la glucèmia en diabètics.

- La diabetis és més freqüent en individus amb malalties periodontals.

- El tractament periodontal (raspat i allisat radicular) podria millorar el control de la glucèmia en pacients diabètics.

- Les malalties periodontals augmenten el risc de patir les complicacions associades a la diabetis (insuficiència renal crònica i cardiopatia isquèmica).

- Les malalties periodontals són més freqüents i progressen més ràpidament en diabètics, sobretot si estan mal controlats.

- El tractament de les malalties periodontals és efectiu en persones amb diabetis i en no diabètics.

- La diabetis amb poca freqüència pot causar altres complicacions orals: infeccions oportunistes (candidiasi oral, ficomicosis, etc.), xerostomia, síndrome de la boca ardent, augment de mida de les glàndules salivals, liquen pla, infeccions després d'una exodòncia i alteracions en la percepció del gust.

Com a higienistes, hem d'informar els pacients diabètics que vinguin a la consulta d'aquesta relació entre la seva malaltia i la salut bucal per aconseguir que cap de les dues empitjorin. En aquest perfil de pacients, ens haurem d'assegurar que segueixen uns bons hàbits d'higiene bucodental, avaluar com a mínim anualment les genives i educar als pacients amb diabetis mal controlada en bons hàbits d'higiene oral per intentar millorar el control de la malaltia sistèmica.

Si voleu llegir l'informe complet cliqueu aquí: https://www.sepa.es/images/stories/SEPA/ESTAR_al_DIA/DIABETES/Dossier_DIABETES.pdf