A un pas de ser higienista

Aquesta setmana comencem els exàmens finals i quan els acabem estarem a un pas de ser higienistes. A causa d'aquest fet he decidit dedicar l'entrada d'aquesta setmana a explicar la meva experiència estudiant higiene bucodental aquests dos anys.

Jo vaig arribar a aquest cicle amb un objectiu molt concret, intentar treure la màxima nota possible per poder entrar a medicina. A principis del curs passat vaig trobar-me amb el problema que no coneixia res sobre el món de l'odontologia. Les diferents professores explicaven conceptes que mai havia escoltat i que em costava imaginar o entendre a l'hora d'estudiar. A poc a poc vaig anar acostumant-me a la forma de fer la classe de cada professora i a mesura que avançava el curs m'era més fàcil d'entendre les coses, encara que al moment de posar-me a estudiar m'esforçava igual que al principi a causa del meu objectiu en aquest cicle. Després d'una setmana d'exàmens finals molt estressant, vaig quedar molt satisfet i sorprès pels resultats obtinguts, ja que sincerament no em veia capaç d'aconseguir bones notes amb tots els exàmens junts en una setmana.

Va passar l'estiu, i va començar el segon curs del cicle, el curs decisiu. El curs es presentava difícil des del començament, ja que tenia classes teòriques al matí i pràctiques a l'hospital de Mataró a la tarda. A més les assignatures d'aquest segon any han donat molta més feina que les de l'any passat quant a densitat de temari i treballs. Durant els primers mesos del curs fins que vaig acabar les pràctiques al febrer vaig fer tot el que podia i aprofitava els caps de setmana per estudiar i fer treballs, ja que no disposava de les tardes durant la setmana per fer-ho. Durant aquest segon curs se m'ha fet més fàcil estudiar algunes assignatures, com per exemple M7, ja que hi havia molt material i instrumental amb el qual ja estava familiaritzat perquè el veia cada dia a la clínica. Tot i això, reconeix-ho que durant el curs havia moments que estava massa estressat per no tenir suficient temps per estudiar o fer treballs com m'hagués agradat però al final l'esforç i el temps dedicat està valent la pena perquè molts cops ni jo mateix em crec els resultats que aconsegueixo. Per això, una de les coses que m'ha ensenyat aquest cicle és que he de tenir més confiança en mi mateix i creure que puc aconseguir les coses.

Finalment, ara queda l'últim esforç, l'esprint final, i espero que tots els exàmens i el projecte final em vagin igual de bé que fins ara i al juliol m'acceptin a la universitat que esculli.

El paper del higienista davant la sospita de càncer oral

L'entrada d'aquesta setmana he decidit dedicar-la a un article que vaig trobar sobre el càncer oral, una malaltia que és més freqüent del que ens pensem i que és molt possible que veiem a la clínica dental. A continuació realitzaré un resum de l'article i deixaré l'enllaç d'aquest al final de l'entrada per si algú vol més informació.

Quan parlem de càncer oral ens referim a aquelles neoplàsies malignes desenvolupades a partir de la mucosa oral, que inclou llavis, comissura labial, galtes, terra de la boca, part mòbil de la llengua, paladar dur i istme de la gola. Depenent del teixit del qual derivin, els tumors malignes dels teixits tous orals poden ser derivats de l'epiteli, del teixit connectiu, de metàstasis a les parts toves de la cavitat oral o de neoplàsies del sistema immune amb afectació oral. Dintre d'aquests quatre grups hi ha molts subtipus de càncer oral.

Hi ha una sèrie de factors de risc que afavoreixen el desenvolupament del càncer oral, entre els quals destaquen:

- Tabac: conté substàncies perjudicials que afavoreixen l'aparició de la malaltia.

- Alcohol: augmenta la permeabilitat de la mucosa oral i permet el pas de diferents carcinògens.

- Dieta: el consum excessiu de carns vermelles fregides o cuinades amb condiments picants afavoreix el desenvolupament del càncer oral, ja que desprenen substàncies carcinògenes. Per altra banda, les fruites i les verdures tenen un efecte antioxidant i protector davant el càncer oral.

- Immunosupressió: per exemple una immunosupressió crònica associada al VIH.

- Factors dentals: existeixen estudis que relacionen una dentició en mal estat, pròtesis mal adaptades, pròtesis antigues i dents trencades o estellades amb el càncer oral.

- Infeccions: aquest factor no ha estat demostrat totalment, però és possible que alguns fàrmacs utilitzats per tractar infeccions bacterianes afavoreixen el desenvolupament de la malaltia.

- Radiacions: les exposicions solars prolongades poden donar lloc a un carcinoma epidermoide i les radiacions ionitzants augmenten el risc de neoplàsies a les glàndules salivals.

- Factors socioeconòmics i ocupacionals: l'estil de vida pot influir en l'aparició de la malaltia.

- Genètica: a causa de síndromes, augment de mutacions del DNA, dificultat per metabolitzar carcinògens i dificultat per reparar el DNA.

El càncer oral es pot manifestar a una mucosa sana o una mucosa morfològicament alterada, les anomenades lesions precanceroses (leucoplàsia, eritroplàsia, etc.). El pronòstic i la supervivència del pacient depenen del diagnòstic precoç. Per tant, nosaltres com a higienistes, durant l'exploració de la cavitat oral a les tartrectomies anuals o bianuals, haurem d'observar la mucosa oral i palpar-la amb els dits. L'ideal és realitzar aqueste examen de la següent forma:

- Examen dels llavis: la superfície externa ha d'estar lliure d'esquerdes i d'úlceres.

- Examen de la part interna dels llavis.

- Examen dels ganglis limfàtics.

- Observació de la cavitat oral, fixant-se sobretot en la geniva i en el vestíbul.

- Examen de la mucosa jugal.

- Examen del terra de la boca, que és una zona on hi ha un gran risc de desenvolupar neoplàsies malignes.

- Examen de la superfície ventral de la llengua.

- Examen de la superfície dorsal de la llengua.

- Examen de les vores laterals de la llengua.

- Observació del paladar.

- Retirar pròtesis si el pacient en porta i observar la zona que es troba sota d'aquesta.

- Examen del vel del paladar i els pilars posteriors.

- Examen de l'orofaringe.

Si després d'aquest examen detectem alguna lesió que sospitem que podria ser una neoplàsia maligna, donarem hora al pacient perquè li realitzin una biòpsia i poder saber si la lesió és maligna o no. Els tumors segueixen una evolució classificada en quatre estadis. Si la neoplàsia maligna es troba a l'estadi I o II, la taxa de supervivència normalment és elevada. Si la malaltia es troba a l'estadi III o IV, el pronòstic del pacient empitjora molt.

Els higienistes, com a treballadors de l'àmbit de l'odontologia, tenim la responsabilitat en l'educació, la detecció precoç del càncer, el diagnòstic i la derivació al professional corresponent per tractar-lo. La boca és una zona molt accessible, per tant, la detecció de lesions o condicions premalignes no és difícil. Nosaltres tenim la responsabilitat de proporcionar una taxa de supervivència major i reduir les taxes de mortalitat i morbiditat.

Morbiditat del càncer oral a l'any 2010

Mortalitat del càncer oral a l'any 2010

Més informació al següent enllaç:https://medlineplus.gov/ency/article/001035.htm

La resposta immunitària

Al mòdul de fisiopatologia general hem estat parlant les últimes setmanes del sistema immunitari, un dels sistemes de l'organisme que més m'agrada conèixer. Per aquest motiu he decidit dedicar aquesta entrada a aquest sistema i intentar explicar com es realitza la resposta immunitària amb les meves paraules.

Per entendre bé aquesta entrada crec que és convenient definir dos conceptes que apareixeran en l'explicació posterior:

- Antigen: és qualsevol substància que sigui capaç de desencadenar una resposta immunitària.

- Anticòs o immunoglobulina: és una molècula proteica produïda pels limfòcits B que estan destinades a unir-se específicament als antígens i atacar-los.

Els microorganismes patògens posen en marxa tot el complex mecanisme de proliferació i maduració de cèl·lules immunocompetents i de producció d'anticossos, fet que s'anomena resposta immunitària. Existeixen dos tipus de resposta immunitària:

- Resposta immunitària primària: és la que es produeix en el primer contacte amb un antigen determinat. Al cap d'uns quants dies d'aquest contacte, comencen a aparèixer anticossos a la sang de la persona afectada, la producció dels quals va en augment exponencial fins a una fase estacionària en la qual comencen a davallar. Al cap d'unes setmanes, aquests anticossos o immunoglobulines són gairebé imperceptibles a la sang.

- Resposta immunitària secundària: quan l'aparell immunològic detecta per segona vegada la presència del mateix antigen, hi ha menys retard entre l'entrada de l'antigen i l'aparició d'anticossos. Com que se'n produeixen molt més ràpidament, els valors de concentració d'aquestes immunoglobulines a la sang són més altes i la persistència a la sang és molt superior (fins a uns quants anys).

Les característiques de la resposta immunitària secundària indiquen que hi ha una memòria immunitària. L'origen d'aquesta memòria immunitària el trobem en els limfòcits B, alguns dels quals, després del primer contacte amb l'antigen, es transformen en cèl·lules de memòria de llarga durada, i sobreviuen gran part de la vida de la persona. Els limfòcits B de memòria estan circulant contínuament a la sang i als òrgans limfoides secundaris (melsa, ganglis limfàtics i fol·licles limfàtics), per això detecten ràpidament una nova entrada de l'antigen, gràcies a la gran especificitat que els receptors de superfície tenen per l'antigen, i desencadenen una ràpida producció d'immunoglobulines.

Gràcies a aquest mecanisme he pogut arribar a entendre la utilitat de les vacunes o la raó per la qual hi ha malalties que només es pateixen un cop a la vida. És possible que a la clínica dental com a higienistes no posem en pràctica aquests coneixements directament, però pels meus estudis futurs crec que em serà molt útil entendre el funcionament d'aquest sistema i saber reconèixer el paper que té cada tipus de cèl·lula en la resposta immunitària.