Realització del raspat radicular

Una de les competències més importants que ha de tenir un higienista a part de saber realitzar una bona tartrectomia és la de saber fer raspats radiculars per eliminar el càlcul subgingival dels pacients periodontals. Mitjançant aquesta tècnica aconseguirem eliminar el càlcul que s'ha dipositat en el cement de l'arrel per intentar frenar el desenvolupament de la malaltia periodontal. Per realitzar un raspat radicular haurem de seguir els passos següents:

- Preparar el material: mirallet, sonda periodontal, curetes, subsònic, material per realitzar el poliment i material d'anestèsia intravenosa.

- Rentar-nos les mans i posar-nos els E.P.I.

- Explicar la tècnica al pacient.

- Aplicar l'anestèsia al pacient en el cas que sigui necessària: l'haurà de subministrar un odontòleg sempre.

- Passar l'instrumental per la superfície de l'arrel de la dent:

     · Amb les curetes haurem de fer pressió i tracció per la superfície de l'arrel de la dent, amb moviments controlats per evitar danyar teixits tous. La força ha de ser adequada i la cureta ha de formar un angle amb l'arrel de la dent, adequat segons la cureta. Si s'aplica una pressió lateral insuficient, hi haurà risc d'allisar el càlcul i serà més difícil de detectar i eliminar. Això passa sobretot en aquelles zones amb depressions anatòmiques, en la zona amelocementària i en la zona de depressió. Els moviments de la cureta han de ser variats, per arrossegar tot el càlcul des de diferents llocs. Quan treballem a les cares interproximals s'ha d'arribar des de la cara vestibular fins a la cara palatina o lingual amb moviments verticals. Quan treballem a les cares vestibulars, palatines o linguals els moviments seran horitzontals i diagonals. A mesura que anem fent el raspat, hem d'anar comprovant amb la sonda periodontal per saber l'anatomia de la dent, la profunditat de la bossa i si ens hem deixat càlcul.

Alguns dels tipus de curetes Gracey

Esquema sobre quin tipus de cureta Gracey hem d'utilitzar en cada zona de l'arcada

     · Amb el subsònic no s'ha de fer gaire pressió, no hi ha microvibracions i podem danyar la polpa. Els moviments de la punta han de ser petits, suaus i continus per les cares vestibulars, linguals i palatines. Depenent del tipus de punta també les podrem introduir a les cares interproximals.

- Allisat radicular: hem de passar la cureta per totes les superfícies de l'arrel, fent moviments curts i repetitius, per aconseguir una superfície el més llisa possible perquè la geniva es pugui adherir i per eliminar el màxim nombre de bacteris que hi poden haver quedat.

- Recollir, netejar, desinfectar i esterilitzar el material.

Interpretació d'ortopantomografies

Una de les competències que he adquirit durant les setmanes que porto de pràctiques a l'hospital és la interpretació d'ortopantomografies, ja que són molt utilitzades per complementar l'exploració intraoral. L'ortopantomografia és un tipus de radiografia on es poden observar totes les dents, els seus teixits de suport i les seves estructures adjacents amb l'objectiu de valorar el següent:

- La presència de càries dentals: s'observen com imatges radiolúcides, és a dir, imtages fosques que reprepresenten l'absència de teixit dur per l'efecte de la càries.

- L'extensió de la càries dental i si existeix contacte amb el nervi dentari: s'observen imatges radiolúcides de gran extensió que contacten amb el nervi dentari i en la majoria dels casos, gràcies a aquesta radiografia, es pot determinar ràpidament l'origen del dolor dental.

- La presència de processos infecciossos que s'han estès més enllà de la dent: s'observen imatges radiolúcides, que representen lesions en l'os adjacent a l'àpex dental. Aquest signe radiogràfic generalment va acompanyat amb el símptoma de dolor dental i la majoria de vegades amb una fístula o abscessos de pus adjacents a la dent.

- Presència de dents incloses en l'os o que encara no han erupcionat: s'observen imatges de diferents tons grisos i blancs que representen a les dents que no han sortit encara en la boca del pacient.

- Cronologia de l'erupció dentària en els nens amb dentadura temporal i mixta: s'observen imatges de diferents tons de grisos i blancs, a nivell del maxil·lar superior i de la mandíbula. Aquest estudi permet valorar si les dents del nen han caigut en el moment indicat o si estan erupcionant correctament.

- Reabsorcions radiculars produïdes per processos infecciosos, per efectes traumàtics o per ortodòncia: s'observa un canvi en l'anatomia de l'arrel de la dent i aquesta es veu més curta i plana.

- Quantitat d'estructura òssia existent per implants dentals: s'observa una alteració en l'anatomia normal de l'os.

- Presència de lesions òssies patològiques: depenent del tipus de patologia es veuran imatges en tonalitats grises i altres més blanquinoses.

- Valoració de l'ATM, els sinus maxil·lars, l'envà nasal i la presència d'asimetries òssies.

En conclusió, es recomana realitzar una ortopantomografia en cada revisió anual per poder valorar els canvis que no s'observen clínicament i per detectar qualsevol patologia important que pugui ser diagnosticada i tractada a temps evitant un dolor posterior.

Obtenció de models (II): buidatge de la impressió

En l'entrada anterior vam parlar sobre el primer pas per obtenir models d'estudi i de treball, la presa d'impressions (més informació en aquest enllaç: http://hbmatidavid5.blogspot.com.es/2016/10/obtencio-de-models-i-impressio-dental.html). Concretament vam parlar sobre l'obtenció de les empremptes orals del pacient utilitzant l'alginat. Les impressions realitzades amb aquest material són les úniques que es poden buidar a la clínica mitjançant el guix. A l'entrada d'avui explicarem com realitzar el buidatge de la impressió amb guix, que és el pas final per a l'elaboració de models:

- Preparar el material: guix, espàtula, tassa, pressa d'impressió, aigua, ganivet i cullereta dosificadora.

- Rentar-nos les mans i posar-nos els E.P.I.

- Afegir aigua a la tassa i a continuació afegir pols de guix a poc a poc fins a aconseguir una mescla homogènia sense grumolls. Amb ajuda de l'espàtula eliminarem els grumolls i provocarem que el guix es barregi correctament amb l'aigua.

- Deixar reposar la mescla uns 30 segons.

- Abocar el guix a la impressió d'alginat equitativament donant cops a la cubeta per aconseguir que s'adapti el guix als espais de la impressió i evitar la formació de bombolles d'aire.

- Espessir el guix i anar afegint capes a la impressió progressivament fins a omplir tota la cubeta.

- Esperar el fraguat complet del guix: normalment triga uns 45-60 minuts. Finalment, buidem la cubeta amb ajuda d'un ganivet i la desinfectem amb una solució d'hipoclorit durant 30 minuts.