martes, 27 de diciembre de 2016

Pràctica de raspat radicular fora de boca

El dilluns passat vaig realitzar una tartrectomia a un pacient a les pràctiques que curso a les tardes. La higienista amb la qual estic quan em deixa fer una higiene acaba supervisant com ho he fet i repassa amb la cureta els punts als quals no es poden accedir correctament amb l'ultrasons i rasca els punts en els quals ha detectat bosses periodontals en l'exploració inicial. Com que nosaltres a l'escola no hem practicat com utilitzar una cureta vaig demanar a la higienista si em podria ensenyar ella per aprendre a fer raspats radiculars.
La higienista em va dir que m'ensenyaria a rascar les dents però que, com és una tècnica agressiva i que pot causar dolor al pacient, primer practicaria la tècnica fora de boca. Durant la setmana vam guardar cinc dents procedents de diverses exodòncies que s'havien realitzat a diferents pacients. Vam deixar les dents en un got amb aigua oxigenada perquè es tornessin blanques i després vam pintar-les amb un pintaungles vermell. Aquest pintaungles, faria de càlcul adherit a les dents i seria el que jo hauria d'eliminar amb la cureta fins a deixar-les blanques. Perquè l'exercici s'apropés més a un raspat real, vam realitzar un sòcol de guix i vam posar les cinc dents sobre d'aquest. El resultat el podeu veure a la següent imatge.
Finalment he començat a utilitzar la cureta, encara que és més difícil del que sembla. El sòcol representa un sextant i no el puc girar quan estic practicant, només el puc inclinar una mica com si inclinés el pacient a la butaca dental. La cureta sempre l'agafo en forma de llapisser modificat buscant amb el dit 4 un punt de suport per fer forçar en el moment de rascar. De moment em costa encara arribar a eliminar tot el pintaungles de les dents, ja que hi ha punts als quals no sé com arribar perquè tenen un accés difícil. Tot i així espero aprendre a realitzar un bon raspat radicular a un pacient abans d'acabar les pràctiques a l'hospital de Mataró i poder practicar-ho amb algun pacient.

domingo, 11 de diciembre de 2016

Obtenció de radiografies d'aleta de mossegar


El dimercres passat a la tarda vaig estar fent les tasques d'auxiliar amb l'odontopediatra. Una de les dificultats que es van presentar durant la tarda va ser obtenir una radiografia d'aleta de mossegar d'un pacient. La radiografia d'aleta de mossegar és aquella que permet veure les corones de diverses dents superiors i inferiors.
El pacient era un nen de 10 anys que venia a fer-se la revisió semestral amb l'odontopediatra. Durant la visita el nen va comentar a l'odontòloga que li feia mal la primera molar inferior esquerra. Ella va realitzar una inspecció visual amb el mirallet i va sospitar que tenia una càries interproximal, però per confirmar-ho va decidir fer una radiografia d'aleta de mossegar. El problema era que ella estava embarassada i no podia col·locar la radiografia al nen ni el tub de raig X en la posició correcta.
Aleshores em vaig oferir a fer-ho sense acabar d'estar convençut de si ho faria bé, ja quer era la primera vegada que en feia una sense que l'odontòleg col·loques el tub de raig X. L'odontòloga va demanar a la mare del nen que surtis un moment del box i ella va sortir darrere, explicant-me abans com havia de posar el tub. Vaig dir-li al nen que estigues tranquil i que no notaria cap tipus de mal, ja que al principi estava espantat perquè no sabia el que li anàvem a fer. Vaig posar-li la placa (imatge 1) dintre de la boca a la zona de la primera molar inferior esquerra i vaig dir-li que mossegues l'aleta (que serveix perquè hi hagi un espai entre una corona i la corona de la dent antagonista). A continuació, vaig col·locar el tub de raig X perpendicular a la placa enfocant a l'aleta, és a dir, cap a les corones de les dents posteriors. Després vaig rentar la placa per eliminar la saliva i vaig revelar-la a la caixa reveladora seguint la seqüència de líquids (revelador, aigua, fixador i aigua) el temps adequat.
Imatge 1: Placa radiogràfica d'aleta de mossegar
Finalment vaig ensenyar la placa a l'odontopediatra i em va dir que havia realitzat bé tot el procediment. Per tant, ella va ser capaç de diagnosticar la càries interproximal que hi havia a la cara distal de la primera molar inferior esquerra perquè es veia una lesió radiotranslúcida a la zona, i va donar cita al nen per realitzar l'obturació de la peça la setmana següent.
Imatge 2: exemple de radiografia d'aleta de moseegar