El dilluns passat vaig realitzar una tartrectomia a un pacient a les pràctiques que curso a les tardes. La higienista amb la qual estic quan em deixa fer una higiene acaba supervisant com ho he fet i repassa amb la cureta els punts als quals no es poden accedir correctament amb l'ultrasons i rasca els punts en els quals ha detectat bosses periodontals en l'exploració inicial. Com que nosaltres a l'escola no hem practicat com utilitzar una cureta vaig demanar a la higienista si em podria ensenyar ella per aprendre a fer raspats radiculars.
La higienista em va dir que m'ensenyaria a rascar les dents però que, com és una tècnica agressiva i que pot causar dolor al pacient, primer practicaria la tècnica fora de boca. Durant la setmana vam guardar cinc dents procedents de diverses exodòncies que s'havien realitzat a diferents pacients. Vam deixar les dents en un got amb aigua oxigenada perquè es tornessin blanques i després vam pintar-les amb un pintaungles vermell. Aquest pintaungles, faria de càlcul adherit a les dents i seria el que jo hauria d'eliminar amb la cureta fins a deixar-les blanques. Perquè l'exercici s'apropés més a un raspat real, vam realitzar un sòcol de guix i vam posar les cinc dents sobre d'aquest. El resultat el podeu veure a la següent imatge.
Finalment he començat a utilitzar la cureta, encara que és més difícil del que sembla. El sòcol representa un sextant i no el puc girar quan estic practicant, només el puc inclinar una mica com si inclinés el pacient a la butaca dental. La cureta sempre l'agafo en forma de llapisser modificat buscant amb el dit 4 un punt de suport per fer forçar en el moment de rascar. De moment em costa encara arribar a eliminar tot el pintaungles de les dents, ja que hi ha punts als quals no sé com arribar perquè tenen un accés difícil. Tot i així espero aprendre a realitzar un bon raspat radicular a un pacient abans d'acabar les pràctiques a l'hospital de Mataró i poder practicar-ho amb algun pacient.
