Pràctica de raspat radicular fora de boca

El dilluns passat vaig realitzar una tartrectomia a un pacient a les pràctiques que curso a les tardes. La higienista amb la qual estic quan em deixa fer una higiene acaba supervisant com ho he fet i repassa amb la cureta els punts als quals no es poden accedir correctament amb l'ultrasons i rasca els punts en els quals ha detectat bosses periodontals en l'exploració inicial. Com que nosaltres a l'escola no hem practicat com utilitzar una cureta vaig demanar a la higienista si em podria ensenyar ella per aprendre a fer raspats radiculars.

La higienista em va dir que m'ensenyaria a rascar les dents però que, com és una tècnica agressiva i que pot causar dolor al pacient, primer practicaria la tècnica fora de boca. Durant la setmana vam guardar cinc dents procedents de diverses exodòncies que s'havien realitzat a diferents pacients. Vam deixar les dents en un got amb aigua oxigenada perquè es tornessin blanques i després vam pintar-les amb un pintaungles vermell. Aquest pintaungles, faria de càlcul adherit a les dents i seria el que jo hauria d'eliminar amb la cureta fins a deixar-les blanques. Perquè l'exercici s'apropés més a un raspat real, vam realitzar un sòcol de guix i vam posar les cinc dents sobre d'aquest. El resultat el podeu veure a la següent imatge.

Finalment he començat a utilitzar la cureta, encara que és més difícil del que sembla. El sòcol representa un sextant i no el puc girar quan estic practicant, només el puc inclinar una mica com si inclinés el pacient a la butaca dental. La cureta sempre l'agafo en forma de llapisser modificat buscant amb el dit 4 un punt de suport per fer forçar en el moment de rascar. De moment em costa encara arribar a eliminar tot el pintaungles de les dents, ja que hi ha punts als quals no sé com arribar perquè tenen un accés difícil. Tot i així espero aprendre a realitzar un bon raspat radicular a un pacient abans d'acabar les pràctiques a l'hospital de Mataró i poder practicar-ho amb algun pacient.

Obtenció de radiografies d'aleta de mossegar

El dimercres passat a la tarda vaig estar fent les tasques d'auxiliar amb l'odontopediatra. Una de les dificultats que es van presentar durant la tarda va ser obtenir una radiografia d'aleta de mossegar d'un pacient. La radiografia d'aleta de mossegar és aquella que permet veure les corones de diverses dents superiors i inferiors.

El pacient era un nen de 10 anys que venia a fer-se la revisió semestral amb l'odontopediatra. Durant la visita el nen va comentar a l'odontòloga que li feia mal la primera molar inferior esquerra. Ella va realitzar una inspecció visual amb el mirallet i va sospitar que tenia una càries interproximal, però per confirmar-ho va decidir fer una radiografia d'aleta de mossegar. El problema era que ella estava embarassada i no podia col·locar la radiografia al nen ni el tub de raig X en la posició correcta.

Aleshores em vaig oferir a fer-ho sense acabar d'estar convençut de si ho faria bé, ja quer era la primera vegada que en feia una sense que l'odontòleg col·loques el tub de raig X. L'odontòloga va demanar a la mare del nen que surtis un moment del box i ella va sortir darrere, explicant-me abans com havia de posar el tub. Vaig dir-li al nen que estigues tranquil i que no notaria cap tipus de mal, ja que al principi estava espantat perquè no sabia el que li anàvem a fer. Vaig posar-li la placa (imatge 1) dintre de la boca a la zona de la primera molar inferior esquerra i vaig dir-li que mossegues l'aleta (que serveix perquè hi hagi un espai entre una corona i la corona de la dent antagonista). A continuació, vaig col·locar el tub de raig X perpendicular a la placa enfocant a l'aleta, és a dir, cap a les corones de les dents posteriors. Després vaig rentar la placa per eliminar la saliva i vaig revelar-la a la caixa reveladora seguint la seqüència de líquids (revelador, aigua, fixador i aigua) el temps adequat.

Imatge 1: Placa radiogràfica d'aleta de mossegar

Finalment vaig ensenyar la placa a l'odontopediatra i em va dir que havia realitzat bé tot el procediment. Per tant, ella va ser capaç de diagnosticar la càries interproximal que hi havia a la cara distal de la primera molar inferior esquerra perquè es veia una lesió radiotranslúcida a la zona, i va donar cita al nen per realitzar l'obturació de la peça la setmana següent.

Imatge 2: exemple de radiografia d'aleta de moseegar

Realització del raspat radicular

Una de les competències més importants que ha de tenir un higienista a part de saber realitzar una bona tartrectomia és la de saber fer raspats radiculars per eliminar el càlcul subgingival dels pacients periodontals. Mitjançant aquesta tècnica aconseguirem eliminar el càlcul que s'ha dipositat en el cement de l'arrel per intentar frenar el desenvolupament de la malaltia periodontal. Per realitzar un raspat radicular haurem de seguir els passos següents:

- Preparar el material: mirallet, sonda periodontal, curetes, subsònic, material per realitzar el poliment i material d'anestèsia intravenosa.

- Rentar-nos les mans i posar-nos els E.P.I.

- Explicar la tècnica al pacient.

- Aplicar l'anestèsia al pacient en el cas que sigui necessària: l'haurà de subministrar un odontòleg sempre.

- Passar l'instrumental per la superfície de l'arrel de la dent:

     · Amb les curetes haurem de fer pressió i tracció per la superfície de l'arrel de la dent, amb moviments controlats per evitar danyar teixits tous. La força ha de ser adequada i la cureta ha de formar un angle amb l'arrel de la dent, adequat segons la cureta. Si s'aplica una pressió lateral insuficient, hi haurà risc d'allisar el càlcul i serà més difícil de detectar i eliminar. Això passa sobretot en aquelles zones amb depressions anatòmiques, en la zona amelocementària i en la zona de depressió. Els moviments de la cureta han de ser variats, per arrossegar tot el càlcul des de diferents llocs. Quan treballem a les cares interproximals s'ha d'arribar des de la cara vestibular fins a la cara palatina o lingual amb moviments verticals. Quan treballem a les cares vestibulars, palatines o linguals els moviments seran horitzontals i diagonals. A mesura que anem fent el raspat, hem d'anar comprovant amb la sonda periodontal per saber l'anatomia de la dent, la profunditat de la bossa i si ens hem deixat càlcul.

Alguns dels tipus de curetes Gracey

Esquema sobre quin tipus de cureta Gracey hem d'utilitzar en cada zona de l'arcada

     · Amb el subsònic no s'ha de fer gaire pressió, no hi ha microvibracions i podem danyar la polpa. Els moviments de la punta han de ser petits, suaus i continus per les cares vestibulars, linguals i palatines. Depenent del tipus de punta també les podrem introduir a les cares interproximals.

- Allisat radicular: hem de passar la cureta per totes les superfícies de l'arrel, fent moviments curts i repetitius, per aconseguir una superfície el més llisa possible perquè la geniva es pugui adherir i per eliminar el màxim nombre de bacteris que hi poden haver quedat.

- Recollir, netejar, desinfectar i esterilitzar el material.

Interpretació d'ortopantomografies

Una de les competències que he adquirit durant les setmanes que porto de pràctiques a l'hospital és la interpretació d'ortopantomografies, ja que són molt utilitzades per complementar l'exploració intraoral. L'ortopantomografia és un tipus de radiografia on es poden observar totes les dents, els seus teixits de suport i les seves estructures adjacents amb l'objectiu de valorar el següent:

- La presència de càries dentals: s'observen com imatges radiolúcides, és a dir, imtages fosques que reprepresenten l'absència de teixit dur per l'efecte de la càries.

- L'extensió de la càries dental i si existeix contacte amb el nervi dentari: s'observen imatges radiolúcides de gran extensió que contacten amb el nervi dentari i en la majoria dels casos, gràcies a aquesta radiografia, es pot determinar ràpidament l'origen del dolor dental.

- La presència de processos infecciossos que s'han estès més enllà de la dent: s'observen imatges radiolúcides, que representen lesions en l'os adjacent a l'àpex dental. Aquest signe radiogràfic generalment va acompanyat amb el símptoma de dolor dental i la majoria de vegades amb una fístula o abscessos de pus adjacents a la dent.

- Presència de dents incloses en l'os o que encara no han erupcionat: s'observen imatges de diferents tons grisos i blancs que representen a les dents que no han sortit encara en la boca del pacient.

- Cronologia de l'erupció dentària en els nens amb dentadura temporal i mixta: s'observen imatges de diferents tons de grisos i blancs, a nivell del maxil·lar superior i de la mandíbula. Aquest estudi permet valorar si les dents del nen han caigut en el moment indicat o si estan erupcionant correctament.

- Reabsorcions radiculars produïdes per processos infecciosos, per efectes traumàtics o per ortodòncia: s'observa un canvi en l'anatomia de l'arrel de la dent i aquesta es veu més curta i plana.

- Quantitat d'estructura òssia existent per implants dentals: s'observa una alteració en l'anatomia normal de l'os.

- Presència de lesions òssies patològiques: depenent del tipus de patologia es veuran imatges en tonalitats grises i altres més blanquinoses.

- Valoració de l'ATM, els sinus maxil·lars, l'envà nasal i la presència d'asimetries òssies.

En conclusió, es recomana realitzar una ortopantomografia en cada revisió anual per poder valorar els canvis que no s'observen clínicament i per detectar qualsevol patologia important que pugui ser diagnosticada i tractada a temps evitant un dolor posterior.

Obtenció de models (II): buidatge de la impressió

En l'entrada anterior vam parlar sobre el primer pas per obtenir models d'estudi i de treball, la presa d'impressions (més informació en aquest enllaç: http://hbmatidavid5.blogspot.com.es/2016/10/obtencio-de-models-i-impressio-dental.html). Concretament vam parlar sobre l'obtenció de les empremptes orals del pacient utilitzant l'alginat. Les impressions realitzades amb aquest material són les úniques que es poden buidar a la clínica mitjançant el guix. A l'entrada d'avui explicarem com realitzar el buidatge de la impressió amb guix, que és el pas final per a l'elaboració de models:

- Preparar el material: guix, espàtula, tassa, pressa d'impressió, aigua, ganivet i cullereta dosificadora.

- Rentar-nos les mans i posar-nos els E.P.I.

- Afegir aigua a la tassa i a continuació afegir pols de guix a poc a poc fins a aconseguir una mescla homogènia sense grumolls. Amb ajuda de l'espàtula eliminarem els grumolls i provocarem que el guix es barregi correctament amb l'aigua.

- Deixar reposar la mescla uns 30 segons.

- Abocar el guix a la impressió d'alginat equitativament donant cops a la cubeta per aconseguir que s'adapti el guix als espais de la impressió i evitar la formació de bombolles d'aire.

- Espessir el guix i anar afegint capes a la impressió progressivament fins a omplir tota la cubeta.

- Esperar el fraguat complet del guix: normalment triga uns 45-60 minuts. Finalment, buidem la cubeta amb ajuda d'un ganivet i la desinfectem amb una solució d'hipoclorit durant 30 minuts.

Obtenció de models (I): Impressió dental

L'obtenció de models d'estudi i de treball dels teixits durs i tous de la cavitat oral del pacient és un procediment que es realitza amb molta freqüència a la clínica dental. En la branca de l'ortodòncia, les pròtesis i l'implantologia són realment importants per decidir quin serà el pla de tractament del pacient i com confeccionar els aparells que hauran de portar posteriorment. Per obtenir aquests models hem de seguir dos procediments successius, la presa d'impressions del teixits del pacient i el buidatge posterior d'aquesta impressió. En l'entrada d'avui explicarem com s'ha de realitzar el primer d'aquests dos procediments per obtenir els models d'estudi i de treball.

El primer procediment és la impressió dental, és a dir, l'obtenció d'una còpia exacta de les estructures orals del pacient. Per realitzar aquesta impressió podem utilitzar alginat, silicones, polièters, etc. En aquesta entrada ens centrarem en l'ús de l'alginat per l'obtenció d'impressions, ja que és el material més utilitzat en la majoria de clíniques dentals. Per obtenir una impressió dental d'alginat haurem de seguir els següents passos:

- Preparació del material: alginat, aigua, mesurador d'aigua, cubetes, espàtula de fulla ampla i tassa de goma flexible.

- Rentar-nos les mans i posar-nos els E.P.I.

- Acomodar al pacient i explicar-li la tècnica.

- Provar quina cubeta té la mesura correcta per aconseguir una impressió de tots els teixits durs i tous del pacient.

- Preparació de l'alginat: haurem d'utilitzar les proporciona d'aigua i alginat indicades pel fabricant. Posem l'alginat en la tassa i afegim el volum d'aigua calculat amb el mesurador. A continuació realitzem l'espatulat amb energia i rapidesa fent força amb l'espàtula i la mescla contra les parets d ela tassa de goma. La mescla correcta ha de tenir una consistència cremosa i sense grumolls en menys d'un minut.

- Col·locar la mescla a la cubeta (uns 5mm i una mica menys a la zona posterior per evitar provocar nàusees) i introduir-la a la boca del pacient de costat. Primer col·loquem la cubeta a la zona posterior i després a la zona anterior.

- Subjectarem amb tres dits la cubeta: si la impressió és a l'arcada superior, subjectarem per la part de darrere i si és inferior, ho farem per la part de davant. Seguidament col·loquem el llavi per incloure el vestíbul en la impressió i si la impressió és a l'arcada inferior, demanem al pacient que toqui el paladar amb la llengua.

- Verificar el fraguat amb l'alginat que sobra en la cubeta (el temps d'enduriment normalment és entre 2 i 4 minuts). Quan creiem que l'alginat ha fraguat extraiem la cubeta de la boca fent palanca amb el mànec de la cubeta i petits moviments per trencar el buit (si la cubeta no surt, demanarem al pacient que bufi).

- Fora de la boca rentem la impressió amb aigua, la desinfectem i la buidem en un temps màxim de 2h després se la seva realització (més informació en aquest enllaç: http://hbmatidavid5.blogspot.com.es/2016/11/obtencio-de-models-ii-buidatge-de-la.html).

Realització de l'äillament absolut

Molts cops quan hem de realitzar una obturació, un segellat o una endodòncia utilitzem materials que requereixen un camp operatori completament sec quan es fan servir perquè si no es poden alterar o utilitzem materials molt petits que el pacient pot deglutir o aspirar accidentalment. Per evitar aquests casos utilitzem l'aïllament absolut, que explicarem a continuació en aquesta entra, ja que és l'higienista l'encarregat de posar l'aïllament a la boca del pacient.
L'aïllament absolut està molt recomanat utilitzar-lo quan es realitzen procediments amb materials petits (endodòncies), tècniques que necessiten un camp operatori sec (obturacions), quan utilitzem ciments per col·locar facetes i quan utilitzem substàncies molt irritants per la geniva. Els passos que hem de seguir per col·locar correctament un aïllament absolut són els següents:
- Preparar el material necessari: dic de goma, perforador del dic de goma, portaclamps, clamps, arc de Young, fil dental, falca de fusta i tovalloletes de paper.
- Rentar-nos les mans i posar-nos els E.P.I.
- Explicar la tècnica al pacient: haurem de dir al pacient que és mètode higiènic i segur, i que no pateixi perquè podrà respirar perfectament i no s'ofegarà amb la seva pròpia saliva.
- Determinar el nombre de dents que s'han d'aïllar i comprovar el contacte interproximal entre dent i dent amb el fil dental.
- Perforar el dic: per fer el forat el dic no ha d'estar en tensió. La mida del forat ha de ser l'adequada per la dent que aïllarem. Si el forat és massa petit, pressionarà la geniva provocant una isquèmia o s'esquinçarà el dic. Si el forat és massa gran hi haurà filtracions i, per tant, el camp operatori no estarà aïllat.

Dic de goma

- Aplicar vaselina per evitar que es trenqui el dic.
- Fem els forats en el dic de goma tenint en compte quantes dents volem aïllar i quines són aquestes dents.
- Escollir el clamp i lligar el fil dental a aquest.

Diferents tipus de clamp segons el tipus de dent que volem aïllar

- Posar el clamp: hi han tres tècniques per posar-lo:

     · A tres temps: col·loquem el clamp sobre la dent, col·loquem el dic de goma de manera que les aletes quedin per sobre del dic i estenem el dic de goma en l'arc de Young.
     · A dos temps: col·loquem el clamp a sobre de la dent i després col·loquem el dic de goma en l'arc de Young per sota del clamp.
     · En un temps: estenem el dic de goma a l'arc de Young, col·loquem el clamp per dintre del forat i agafem el portaclamps per col·locar-ho tot.
- Passar el dic de goma a l'interior dels espais interproximals mitjançant el fil dental.
- Assegurar-nos que el pacient respira bé.
- Després de fer el procediment corresponent, retirem el dic de goma, obrim el clamp amb el portaclamps i ho retirem tot. Si hi ha més d'una dent aïllada, retallarem el dic de goma, retirarem les falques i tallarem el fil abans de retirar-ho tot.

Tartrectomia

Aquesta setmana tractarem un dels temes més importants en la professió de l'higienista, que és l'eliminació del càlcul supragingival. La tartrectomia, popularment coneguda amb el nom d'higiene, es defineix com l'eliminació del càlcul dental o massa mineralitzada adherida a les dents mitjançant l'ultrasò i altres instruments específics. En les pràctiques que estic realitzant he pogut veure multitud d'higienes i en les pròximes setmanes realitzaré alguna. Per tant, crec que és important dedicar una entrada al meu blog sobre com hem de realitzar una bona tartrectomia als nostres pacients. Els passos que hem de seguir són els següents:

- Preparació del material: haurem de preparar el set d'higiene (conté un mirallet, una sonda periodontal i una cureta Columbia), col·locar la punta a l'ultrasò i el dispensador de bicarbonat o el contraangle depenent del tipus de poliment que realitzem.

- Rentar-se les mans i posar-se els E.P.I.

- Explicar la tècnica al pacient: en aquest pas serà important també preguntar al pacient si els hàbits higiènics, tòxics i dietètics que consten a l'anamnesi continuen sent els mateixos actualment, i si ha tingut alguna molèstia o problema a la boca des de l'última higiene.

- Exploració de la cavitat oral amb la sonda periodontal i el mirallet per detectar possibles patologies bucodentals (més informació en aquest enllaç: http://hbmatidavid5.blogspot.com.es/2016/09/registre-de-la-salut-bucodental-del.html).

- Eliminació del càlcul supragingival de forma sistemàtica (per quadrants) mitjançant l'ultrasò: en el cas que el pacient porti implants o ponts no els podrem tocar amb l'ultrasò, únicament netejarem amb aquest aparell l'espai que queda sota aquestes estructures. També és important deixar descansar fent que glopegin al pacient quan acabem de netejar un quadrant o una arcada, sobretot en els casos en què el pacient presenti hipersensibilitat dentinària en els quals haurem d'anar regulant la potència de l'ultrasò.

Aparell d'ultrasò

- Eliminació del càlcul supragingival restant de forma sistemàtica amb la cureta: sobretot utilitzarem la cureta per acabar de netejar correctament els espais interproximals i la zona cervical de les dents. Normalment s'utilitza la cureta universal Columbia que conté el set d'higiene per aquest pas, però si hi ha molta quantitat de càlcul acumulat en un punt concret, podem utilitzar una cureta Gracey específica per aquell punt perquè aquest tipus de curetes s'adapten millor anatòmicament. Quan acabem aquest pas deixarem esbandir-se al pacient un altre cop.

Curetes Columbia

- Poliment de les dents amb pasta abrasiva o bicarbonat a alta pressió (pròximament realitzaré una entrada parlant sobre els dos tipus de poliments).

- Dir al pacient que es torni a esbandir i donar-li després un glopeig de clorhexidina que haurà de realitzar durant un minut: aquest glopeig servirà per prevenir possibles infeccions, ja que durant la tartrectomia és freqüent que afavorim la sortida de sang d'algun punt de la geniva. Després del glopeig haurem d'advertir al pacient que no mengi ni begui res en mitja hora perquè la clorhexidina faci efecte.

- Realitzar l'eduació sanitària al pacient a partir de les dades obtingudes pel que ell ens explica i pel que nosaltres hem detectat durant la tartrectomia: recomanarem algun dentifrici o col·lutori que sigui eficaç contra els problemes que té el pacient (sensibilitat, genives inflamades, etc.), recomanar canviar alguns hàbits higiènics (ensenyar a raspallar-se les dents, com fer servir els raspalls interproximals, etc.), recomanar canviar hàbits dietètics i tòxics, etc.

Ajuda en la realització d'obturacions

Durant les hores de pràctiques realitzades aquesta setmana a la unitat odontològica de l'hospital de Mataró, he estat per primer cop ajudant a l'odontòloga especialista en tècniques conservadores. Això m'ha permès veure en primera persona com es realitzen obturacions, blanquejaments i endodòncies. En aquesta entrada parlaré de les competències que he posat en pràctica en el primer cas, és a dir, en la realització d'obturacions. A partir del següent protocol aniré explicant el meu paper en el procés:

- Preparació del material: primet de tot haurem de preparar tot el material necessari en funció del tipus de realització que es realitzarà. En aquest cas utilitzarem d'exemple una obturació de classe I. Necessitarem una turbina amb les seves freses corresponents, àcid gravador, adhesiu, compòsit, un contraangle amb freses de poliment, paper d'articular, instrumental de bola i làmpada de fotopolimerització. També serà necessari preparar el material d'aïllament o d'anestèsia si l'odontòleg ens ho demana.

- Rentar-nos les mans i posar-nos els E.P.I. (guants, mascareta i pantalla).

- Explicació de la tècnica al pacient: aquest pas el realitzarà l'odontòleg. A continuació aplicarà l'anestèsia al pacient si és necessària i nosaltres ens encarregarem de mantenir aïllat el camp operatiu mitjançant un aïllament absolut o relatiu (més informació en aquest enllaç: http://hbmatidavid5.blogspot.com.es/2016/10/realitzacio-de-laillament-absolut_30.html).

- Preparació de la cavitat i eliminació del teixit cariat: l'odontòleg utilitzarà la turbina en aquest pas i nosaltres utilitzarem el sistema d'aspiració per evitar que el pacient s'ofegui i per assecar la zona que s'està tractant.

- Gravat àcid: donarem l'àcid a l'odontòleg i després que aquest l'apliqui sobre la cavitat nosaltres aspirarem i assecarem la zona novament.

Àcid ortofòsforic gravador

- Aplicació de l'adhesiu: posarem unes gotes d'adhesiu a un microbrush i passarem aquest a l'odontòleg (també posarem unes gotetes d'adhesiu al guant de l'odontòleg per si aquest considera que necessita més quantitat). Després de l'aplicació de l'adhesiu a la cavitat el fotopolimeritzarem uns 30 segons (el temps variarà depenent del fabricant).

- Aplicació del compòsit: passarem la pistola de compòsit a l'odontòleg i aquest anirà fent capes de compòsit a la cavitat. Cada capa haurà de ser fotopolimeritzada uns 20 segons (el temps variarà depenent del fabricant). A la vegada que s'aplica el compòsit l'odontòleg anirà donant forma a les capes amb l'instrumental de bola.

Pistola de compòsit

Instrumental de bola

- Poliment de l'obturació: aquest pas es realitza amb el contraangle i les freses de polir adequades per cada cas. El poliment el pot realitzar l'odontòleg o el podem realitzat nosaltres mateixos.

- Comprovació de l'oclusió amb el paper d'articular: si l'oclusió no és correcta, haurem de polir l'obturació fins que aquesta encaixi adequadament amb les dents antagonistes.

- Recollir, netejar, desinfectar i esterilitzar tot el material utilitzat i netejar i preparar el box pel següent pacient.

Registre de la salut bucodental del pacient

A la consulta dental hi venen molts pacients, cadascú amb unes característiques diferents que determinaran les nostres actuacions i els tractaments que proposarem per intentar donar solució als problemes bucodentals pels quals han vingut a la clínica. Per poder registrar l'estat de salut del pacient i poder-lo consultar sempre que ho necessitem realitzem una inspecció i exploració de la cavitat oral a cada pacient en totes les visites, i ho anotem tot a la seva història clínica.

Primer de tot, quan el pacient vingui per primer cop a la clínica, el farem una sèrie de preguntes mitjançant l'anamnesi per obtenir informació necessària per saber si necessita un tracte especial. La informació que obtindrem estarà relacionada amb les al·lèrgies, hàbits tòxics, patologies sistèmiques, medicació que pren actualment, antecedents mèdics i odontològics, etc., i el més important, el motiu de consulta.

Un cop realitzada l'anamnesi realitzarem la inspecció i exploració intraoral amb ajuda del següent instrumental:

- Mirallet: s'utilitza per separar els teixits tous i obtenir millor visibilitat. També s'utilitza per veure les cares linguals i palatines de les dents.

- Sonda d'exploració: s'utilitza per detectar rugositats de la dent, obturacions i càries (en aquest últim cas la sonda queda enganxada a la dent).

- Sonda periodontal: s'utilitza per detectar bosses periodontals. Si la sonda s'introdueix a la geniva tres punts o més es considera que el pacient té una bossa periodontal.

- Xeringa de tres usos: s'utilitza l'aire per separar la geniva de la dent i veure si el pacient té càlcul subgingival.

Finalment, anotarem les absències, càries i obturacions detectades a l'odontograma del pacient, i la profunditat del sondatge, el moviment de les dents, el sagnat i la presència de càlcul al periodontograma.

A partir de totes aquestes dades obtingudes serem capaços de realitzar un diagnòstic adequat i decidir quin és el millor pla de tractament pel pacient amb l'objectiu de mantenir la seva salut bucodental en les millors condicions possibles.

Introducció: les capacitats clau de l'higienista

Benvinguts al meu blog de competències i capacitats de l'higienista. Em dic David Salas i actualment estic estudiant el segon curs del CFGS d'higiene bucodental. A partir d'aquesta setmana us aniré explicant diferents competències que ha de tenir o assolir un higienista per poder realitzar la seva feina de la millora manera possible, però abans d'explicar les competències de la feina d'higienista hem d'analitzar les capacitats clau que es requereixen per aquesta feina. Les capacitats clau són les capacitats transversals que afecten diferents llocs de treball i que són transferibles a noves situacions de treball. Entre aquestes capacitats destaquen:
- L'autonomia: es refereix a la regulació de la conducta per normes que sorgeixen del mateix individu. Una persona autònoma decideix conscientment quines regles són les que guiaran el seu comportament. En el cas dels higienistes aquesta serà una de les capacitats més importants perquè serem nosaltres mateixos els que haurem de decidir quines tasques hem de realitzar al lloc de treball.
- La innovació: els higienistes han d'estar constantment informant-se sobre els nous productes que apareixen al mercat i els nous materials que s'utilitzen per realitzar les tècniques.
- L'organització del treball: l'objectiu d'aquesta capacitat és aconseguir la màxima eficiència. Per exemple, a l'hora de realitzar una higiene és important que seguim un ordre per quadrants per fer-la més ràpidament i assegurar-nos que no ens deixem cap dent sense netejar.
- La responsabilitat: és la capacitat de respondre d'alguna cosa, de garantir la realització d'una tasca, el compliment d'un deure, de donar-ne raó, etc. Els higienistes són els principals responsables dels seus pacients, per tant, hauran d'educar els hàbits d'higiene oral d'aquests per prevenir l'aparició de patologies orals (càries, gingivitis, periodontitis, etc.) i en cas que pateixin alguna malaltia bucodental hauran de ser els responsables d'intentar solucionar-la.
- La relació interpersonal: és important tenir una bona relació amb els pacients i amb els companys de treball, ja que d'aquesta manera l'ambient de l'entorn de treball serà millor i permetrà realitzar les tasques assignades amb més facilitat.
- El treball en equip: en la feina d'higienista és una capacitat imprescindible, ja que en molts casos els higienistes formen part de l'equip de treball de la clínica juntament amb l'odontòleg i/o l'auxiliar.
- La resolució de problemes: en els llocs de treball és habitual que apareguin problemes o imprevistos en algun moment. Mitjançant l'empatia i l'assertivitat s'han d'intentar solucionar aquests problemes de la millor manera possible.