La resposta immunitària

Al mòdul de fisiopatologia general hem estat parlant les últimes setmanes del sistema immunitari, un dels sistemes de l'organisme que més m'agrada conèixer. Per aquest motiu he decidit dedicar aquesta entrada a aquest sistema i intentar explicar com es realitza la resposta immunitària amb les meves paraules.

Per entendre bé aquesta entrada crec que és convenient definir dos conceptes que apareixeran en l'explicació posterior:

- Antigen: és qualsevol substància que sigui capaç de desencadenar una resposta immunitària.

- Anticòs o immunoglobulina: és una molècula proteica produïda pels limfòcits B que estan destinades a unir-se específicament als antígens i atacar-los.

Els microorganismes patògens posen en marxa tot el complex mecanisme de proliferació i maduració de cèl·lules immunocompetents i de producció d'anticossos, fet que s'anomena resposta immunitària. Existeixen dos tipus de resposta immunitària:

- Resposta immunitària primària: és la que es produeix en el primer contacte amb un antigen determinat. Al cap d'uns quants dies d'aquest contacte, comencen a aparèixer anticossos a la sang de la persona afectada, la producció dels quals va en augment exponencial fins a una fase estacionària en la qual comencen a davallar. Al cap d'unes setmanes, aquests anticossos o immunoglobulines són gairebé imperceptibles a la sang.

- Resposta immunitària secundària: quan l'aparell immunològic detecta per segona vegada la presència del mateix antigen, hi ha menys retard entre l'entrada de l'antigen i l'aparició d'anticossos. Com que se'n produeixen molt més ràpidament, els valors de concentració d'aquestes immunoglobulines a la sang són més altes i la persistència a la sang és molt superior (fins a uns quants anys).

Les característiques de la resposta immunitària secundària indiquen que hi ha una memòria immunitària. L'origen d'aquesta memòria immunitària el trobem en els limfòcits B, alguns dels quals, després del primer contacte amb l'antigen, es transformen en cèl·lules de memòria de llarga durada, i sobreviuen gran part de la vida de la persona. Els limfòcits B de memòria estan circulant contínuament a la sang i als òrgans limfoides secundaris (melsa, ganglis limfàtics i fol·licles limfàtics), per això detecten ràpidament una nova entrada de l'antigen, gràcies a la gran especificitat que els receptors de superfície tenen per l'antigen, i desencadenen una ràpida producció d'immunoglobulines.

Gràcies a aquest mecanisme he pogut arribar a entendre la utilitat de les vacunes o la raó per la qual hi ha malalties que només es pateixen un cop a la vida. És possible que a la clínica dental com a higienistes no posem en pràctica aquests coneixements directament, però pels meus estudis futurs crec que em serà molt útil entendre el funcionament d'aquest sistema i saber reconèixer el paper que té cada tipus de cèl·lula en la resposta immunitària.