Preparació de l'instrumentista a les cirurgies

Durant aquestes dues setmanes hem començat la segona unitat formativa de M7, que tracta sobre les tècniques d'ajuda en odontologia quirúrgica. Aquest tema tenia ganes de tractar-lo a classe, ja que a les pràctiques les cirurgies eren una de les coses que on més m'agradava posar-me perquè em semblaven molt interessants. Reconeix-ho que els dies de cirurgia eren els més estressants perquè es necessita dedicar-li temps a les preparacions prèvies, però a la vegada has d'ajudar a l'odontòleg en les visites amb la resta de pacients. Per tant, l'entrada d'aquesta setmana la dedicaré a explicar com s'han de preparar els higienistes per realitzar les funcions de l'instrumentista durant la cirurgia.

Quan estava a pràctiques, a les cirurgies jo únicament mirava o feia d'ajudant si havia de buscar algun instrument o vestir a l'instrumentista. Però em fixava en les tasques que realitzava la higienista instrumentista abans de començar la cirurgia perquè també és una feina que podem fer nosaltres. Els passos que realitzava la higienista per estar estèril eren els següents:

- Col·locació de gorro, mascareta i ulleres de protecció.

- Rentat de mans quirúrgic: obria l'aixeta i es mullava les mans, l'avantbraç i el colze. A continuació s'expandia un sabó líquid antisèptic de clorhexidina per les mans i utilitzava l'instrument subungeal per netejar-se les ungles. Seguidament utilitzava una esponja-raspall per netejar-se la zona mullada des dels dits de les mans fins al colze. Finalment, s'esbandia les mans i jo li donava una gassa perquè s'eixugués. Era curiosa la forma que tenia d'utilitzar la gassa, ja que s'assecava la zona per contacte i sense fregar.

- Col·locació de la bata estèril: obria la bossa on venia la bata i l'agafava pels extrems, desdoblant-la sense que toqui cap superfície. Després introduïa les mans a les mànigues i jo la cordava fent un nus primer al coll i després a la cintura, sense tocar res més.

- Col·locació dels guants estèrils: es col·loca el primer guant tenint en compte que només es pot tocar la cara interna d'aquest. A continuació ens hem d'ajudar a col·locar el guant de l'altra mà tenint compte de no tocar les parts externes d'aquest. Finalment estirava els dos guants i els adaptava a les seves mans.

- Col·locació del gorro i la bata al pacient. A continuació l'odontòleg aplicava l'anestèsia necessària per a la intervenció.

- Donar un glopeig de clorhexidina 0'2% al pacient per disminuir els microorganismes de la cavitat oral i pintar les zones de la cara del pacient al voltant de la cavitat oral amb una gassa estèril impregnada amb clorhexidina 0'2%.

Després de realitzar aquests passos l'odontòleg començava la cirurgia i jo ajudava en el que em deien. Van ser unes experiències molt satisfactòries per mi perquè eren les primeres cirurgies en les quals estava present i al principi entrava molt nerviós, amb por de fer alguna cosa malament i disminuir l'asèpsia del camp quirúrgic. Per sort això mai va passar i vaig poder gaudir de l'experiència diversos cops.

Tipus de fòrceps

Quan estava realitzant les pràctiques a la unitat odontològica del Maresme, una de les coses que vaig aprendre allà va ser a diferenciar els diferents tipus de fòrceps per realitzar exodòncies. Al principi estava molt perdut perquè veia a les auxiliars preparar els fòrceps corresponents per extreure una dent determinada i jo els veia tots molt semblants. Em costava molt diferenciar un fòrceps d'un altre, però a poc a poc, a mesura que van passar les setmanes, vaig aconseguir reconèixer els diferents fòrceps que disposava la clínica.

Un fòrceps dental és un instrument específicament dissenyat per l'extracció de dents. És semblant a una pinça en la forma i actua com una palanca, agafa la peça dental i mitjançant diferents moviments trenca el lligament periodontal i expulsa la dent del seu alvèol. Els fòrceps estan formats pels braços, l'articulació i la part activa o valves. Existeixen molts tipus de fòrceps, cadascun indicat per extreure un tipus de dent concret:

- Fòrceps per a l'arcada superior: les tres parts que formen els fòrceps segueixen una línia recta, corbant-se a mesura que ens anem desplaçant fins als grups dentaris del sector posterior. Quant a molars existeixen fòrceps per molars dretes i molars esquerres, diferenciant-se per la disposició de les arrels vestibulars de la molar. Presenten unes valves diferents, de tal forma que la que col·loquem a la cara vestibular presenta un bec o sortint que s'adaptarà a les arrels. A continuació es mostren els fòrceps per dents anteriors, premolars, molars dretes i molars esquerres.

- Fòrceps per a terceres molars superiors: presenta una disposició molt característica adequada a una posició tan posterior com les terceres molars.

- Fòrceps per arrels superiors o fòrceps de baioneta: tenen una part activa molt característica i prima.

- Fòrceps per l'arcada inferior: presenten una angulació de 90º a 110º entre les nanses i la part activa. A continuació es mostren d'esquerra a dreta els fòrceps per dents anteriors, premolars i molars.

- Fòrceps de banya de vaca: està indicat per molars inferiors. Presenta dues valves semblants a un ganxo acabades en punta fina.

- Fòrceps de bec de lloro: està indicat per molars inferiors. No presenten un traçat tan circular a les valves i tampoc són tan fines i puntegudes com en el cas anterior.

Al moment de preparar el material per l'exodòncia, com a higienistes hem de mirar a l'història clínica del pacient quina és la dent que s'ha d'extreure per escollir el fòrceps adequat i facilitar la feina a l'odontòleg. També serà important preparar, juntament amb els fòrceps, els botadors, que s'utilitzen en moltes ocasions per l'extracció de restes radiculars i també per realitzar el moviment de luxació de les dents superiors i inferiors abans d'iniciar l'exodòncia amb els fòrceps.